REUNIÓ DE PASTORS

"Reunió de pastors, ovella morta". Això deien fa uns anys. Actualment, els que s'estan morint són els darrers pastors.
Aprofito l'ocasió per fer-vos evident la meva satisfacció pel gran número de visites que té aquest bloc. Suposo que moltes són de la "colla pessigolla", grans amics meus, que sé que em segueix amb delit i autèntica fal·lera.
Bé, al que anàvem... Avui hi ha hagut reunió de pastors. Un esmorzar potent amb els antics companys és una de les coses que més plaer em dóna. Comentaris dels vells temps, quan les coses eren com havien de ser, quan les persones eren com es suposava que havien de ser..., en fi, tot allò que crea caliu a una reunió d'ex-companys.
Només érem 6 persones, només 6. Prous i suficients. Els necessaris per a planificar l'estratègia i portar a terme l'acció. L'assignació de tasques s'ha fet per a rigorosa antiguitat al càrrec, com ha de ser. El gran joc ja pot començar, ja estem preparats.
Ja pot continuar la partida del gran joc de rol que és la vida. Darrerament, havíem estat preparant els següents moviments, les següents tirades. Avui hem posat sobre la taula tota aquesta informació que hem recopilat entre tots. Us faríeu creus de la quantitat de documentació, fotografies, localitzacions geogràfiques, temporals, etc. que es pot aconseguir durant més d'un any. Cadascun de nosaltres, en la seva especialitat, hi ha dit la seva sobre cadascuna de les peces que composen el trencaclosques. Detalls, petits detalls, que un humà qualsevol no veuria ni relacionaria, han estat analitzats, estudiats, disseccionats i tornats a recomposar. Tot amb un únic objectiu: guanyar la partida.
Ara ja està, ja està fet. Tots tenim la nostra tasca concreta per a continuar jugant. Tots tenim un encàrrec. Som un equip i hem de guanyar. Si guanyem, guanyem tots. Si perdem, perdem tots.
Aquesta és la grandesa del treball en equip: tots hi sumen i ningú hi resta. Ara només toca esperar que l'altre equip vulgui respirar, vulgui fer valer els seus arguments. Els seus propis arguments seran el principi del fi per a ells. Ho tenim apamat, molt ben apamat. Ara ja només cal esperar que continuïn jugant la partida amb maledicència. Aquesta serà la seva tomba...
Feia anys que no gaudia tant preparant un "joc de guerra" com ho he fet aquest matí. Em recorda altres temps, no gaire llunyans en els que la preparació i la planificació era el ser o no ser, la vida o la mort. Ara, només és una estratègia sobre el paper....
Més tard, més. Ara no tinc ni ganes de dinar. L'esmorzar ha estat brutal !!!. Ara toca migdiada i descans.