dissabte, 18 de juliol del 2009

TORNAR A LA RUTINA

Ja m'he llevat, desprès de dormir poques hores, i el meu primer impuls ha estat escriure aquest post. Tenia aquesta idea al cap i no la volia deixar escapar... Bé, us explicaré la veritat: la veritat és que a les 12.00 h. Lucrècia de Borja parla a la Cadena Ser de València, volia sintonitzar-la i escoltar la seva veu. Aquesta és la veritat!!!

La rutina ens proporciona seguretat però també empobreix el nostre esperit. Sortir de la rutina sempre ha estat un dels grans reptes de la humanitat. Llevar-se cada dia, fer les mateixes coses, escoltar (a vegades, només sentir) i respondre a les mateixes estupideses -algunes de les quals s'eleven a la categoria de fets imprescindibles i vitals per a la supervivència- suposa un gran desgast, tant físic o psíquic.
Suposo que es tracta d'això, d'anar fent bullir l'olla i autojustificar la pròpia existència. Crear necessitats per tal de satisfer-les. Només és això, un cercle viciós sense fi. Una roda que mai para de donar voltes. El secret de tot plegat és situar-se al centre de la roda, estar en un punt d'observador i no passar per tots els estadis del despropòsit. Potser si, potser sigui aquest el secret...
Posats a parlar de secrets, m'he assabentat d'un nou "secret" -un tema nou per a desenvolupar en relació a la trama de Companys & Companys- (tema, idea, etc.) que m'ha passat l'amic (o era amiga?) Tapes, que mai descansa. A aquest/a noi/a li hauré de fer un monument. Faré una col·lecta entre els membres de la "colla pessigolla" i veurem quant en traiem. El "secret" va de... no, no us ho puc dir, encara no. Només un petit apunt: em servirà de tema a "Revenja". Tapes és un/a observador/a de la realitat, molt perspicaç, que em subministra temes per tal que jo els reconverteixi i desenvolupi a les meves històries. Bé, com que us heu portat bé us faré un petit avançament d'aquesta nova idea o tema: resulta que tota la història contra en Pol estava pactada, cosa que en Pol ja sabia, però li han passat documents que, atenent a la data de redacció, a les anotacions manuscrites que hi ha, a la successió dels fets i a la coincidència de molts fets en el temps i en qui en són els impulsors, demostren l'acord existent entre els actors d'aquesta auca, frenètica i esquizofrènica, que és la vida a Companys & Companys.
Com us deia, la rutina no és bona. Per aquest motiu em proposo, amb les noves aportacions que Tapes i altres amics fan constantment, complicar una mica més la trama de Companys & Companys. Ara és una bona hora.
D'altra banda, sento per la ràdio que ha mort un soldat anglès que havia participat a la primera Guerra Mundial i també a la segona Guerra Mundial. Sembla ser que era un avi amb molts anys i amb molt bon humor. Segons declaracions d'ell mateix, aquest caràcter, benestar i longevitat es devien "a la seva afició pel tabac, el whisky i les dones". Res a dir, jo també crec que aquestes coses, amb mesura, són font de salut i benestar, físic i psíquic.
Música: Déjame de Los Secretos i alguna coseta de Fito i los Fitipaldi.
Vaig a desenvolupar les idees que, de tot plegat, m'han vingut al cap. Desprès més...

2 comentaris:

  1. I els que per rutina tenen el canvi constant?

    ResponElimina
  2. Aquest, amic Josep, són uns privilegiats. Com ho era jo fins fa quatre anys, quan vaig decidir canviar de feina.
    Des dels 19 i fins els 40 anys no vaig parar. Llavors, vaig fer una parada tècnica i vaig recompondre la meva vida.
    Moltes vegades, ara ja descansat, trobo a faltar aquell ritme, sense hores, non stop.
    Tots ens fem grans... aquest és el problema!!!

    ResponElimina