QÜESTIÓ DE CONFIANÇA...

En ningú, en aquest món no pots confiar en ningú, ni en homes, ni en dones, ni en bèsties... En això pots confiar (referint-se a la seva espasa).

Aquesta és la frase que li dedica el seu pare a Conan a la pel·lícula "Conan el bárbaro". Potser és una frase una mica exagerada, però si veus tota la pel·lícula t'adones que és una veritat com un temple. En un món on la vida no tenia cap valor, on tothom lluitava contra tothom per la simple supervivència, no confiar en ningú era una manera de salvar la vida.
Com ja us deia al post corresponent, em vaig quedar a veure aquesta meravella dels anys 80. Una magnífica pel·lícula feta amb quatre duros on podem veure l'aparició de la Nadiuska, fent de mare de Conan, i el Jorge Sanz, fent de Conan quan era un nen.
Actualment, passa una mica el mateix. M'explico, no us poseu nerviosos. Vivim en un món on les enveges, la manca d'honor -digueu-ne com vulgueu- els subterfugis, la mentida, la mala fe, el voler-se aprofitar de la debilitat del proïsme, són una realitat. A diferència dels temps d'en Conan -és una ficció però, a l'època feudal, podia anar una mica així la cosa- ara tenim tribunals de Justícia i una societat estructurada amb normes que la regeixen.
Només hi ha una petita diferència: malgrat que malauradament en alguns casos si que ho és, la nostra no és una societat tant brutal i violenta com la que vivia en Conan. Aquí s'abusa de la bona fe de les persones i de la seva confiança. Dic això en relació a un reportatge que ha oferit aquesta nit TV3 sobre les enganyifes i abusos a unes persones, especialment vulnerables, a València.
La tàctica era ben clara: atabalar-los amb tot de bones paraules i suposats regals per tal de fer-los signar un document que els vinculava a un crèdit amb una entitat financera. Un despropòsit, un autèntic despropòsit, un robatori, estafa.... tot el que vulgueu, agreujat per la condició de les persones que eren estafades. Eren persones de poca cultura, de poc recursos, que eren enlluernats pels regals i acabaven comprant coses totalment inútils a uns preus molt elevats.
El que més em rebenta de tota aquesta situació és que era un autèntic abús de confiança i que hi havia centenars d'afectats. Com pot haver-hi gent amb tant mala sang per enganyar a aquestes persones que són d'extractes socials als que no els hi sobren els diners? Com pot ser que aquests casos es produeixin per centenars sense que ningú ho aturi?
No ho sé... potser haurem de fer cas al pare d'en Conan. El problema és que desprès encara serem nosaltres els dolents de la pel·lícula....