Avui sembla que ha sigut el dia dels "Francament". No, no espereu mai un bri de sinceritat per part de segons quins personatges, però cada dia em resulta més còmic veure com es dirigeixen a mi amb aquesta paraula, sabent que m'estan -bé, fan l'intent. Burd, però intent- mentint. No cal replicar -no serveix de res i et perds una futura sessió hilarant de "francaments"- i és més rendible fer veure que t'has empassat tot el que t'han intentat vendre com si et fessin el gran favor de la teva vida, en espera de poder fer la rèplica corresponent quan ja no puguin treure el peu de la galleda. Quid pro quo, benvolguts i estimats enemics.
Però el més emocionant -el que més m'ha tocat la fibra- del dia ha sigut un correu d'una persona meravellosa que m'ha confirmat el que ja sospitava (però que tampoc m'atrevia assegurar): Encara queda gent per la que val la pena respirar cada dia. Malgrat aquest món de mentides, traïcions, desenganys, mala sang i mala llet en el que m'ha tocat viure, encara em queden suficients motius per tirar endavant i concentrar la mirada en aquells aspectes purs i nobles que encara queden, obviant qualsevol altre indici d'activitat -presumptament- humana. Sí, ja ho sé, tot forma part del joc, però tots els joc tenen regles i quan es trenquen, s'acaba la partida (que, potser, és el que realment es vol).
Aquesta nit passada i durant el matí d'avui ha plogut amb abundància. Ja convenia i m'allibera de començar la temporada de rec, almenys durant un parell de setmanes. El jardí estava força sec i ara serà una bona aportació per l'esforç que fan les plantes durant la primavera. Fa uns dies, ja les vaig abonar abundantment. Des del despatx de casa, observo com la prunera comença a despuntar uns brots tendres. Ah! Això és el preludi d'una floració -espero que abundant- i d'uns fruits que recolliré al juliol.
Ho deixo. Avui ha sigut un dia meravellós -obviant i passant (rient-me'n) de la germandat del "Francament"- i vull continuar gaudint d'aquest estat de tranquil·litat i pau que proporciona saber que tot es desenvolupa segons tenia previst (malgrat pugui semblar el contrari). Ara sopar, lectura -avui toca "Cartero" del Charles Bukowski, magnific escriptor que recomano fervorosament- i a dormir, que demà ja és Sant Divendres Gloriós, màrtir i patró protector dels que n'estan fins els...
Francament...senyor meu, m´has tocat el meu punt feble, el gran Pavarotti. De fet, és la veu masculina que m´agrada més, seguit pel Carreras i el Bocelli, i això és veritat de la bona.
ResponEliminaTambé desconfío de la gent que comença el discurs dient francament i, a més, els hi queda una cara de satisfacció, pensant que t´ho has cregut.
També et volía dir, amic, que no et preocupis pels kilets de més,si no te pots posar bikini, en pilotes s´està molt bé ;)
Bessetsss, que no engreixen!
Hola Sa Lluna!
ResponEliminaEh, que sí que dóna mal rotllo la gent que comença les frases per "francament"? Sembla con si t'estiguessin dient "creu-t'ho, malgrat és evident que t'estic mentint"
Bona nit guapa i bessets de somnis sense bikini!!!!
Francament,
ResponElimina...jajajaja, és broma.
Francament que no m'agrada la paraula francament :)
M'alegro de que el dia hagi anat bé.
Bona nit.
Hola Ona, guapa!
ResponEliminaFrancament, a mi tampoc. És el preludi d'una mentira.
Un petó molt fort i bona nit!