dissabte, 3 de març del 2012

...I REESCRIC EL MEU FUTUR.

Reescriure -fictíciament- el passat és fàcil, fins i tot una mica avorrit. He pensat que reescriure -potser aquesta no és la paraula adient- el meu futur és més interessant. Potser ja és hora de donar un cop de timó definitiu, de redefinir prioritats i relacions, i d'acabar i començar nous projectes.
Potser sí que és hora de treure la multiusos i començar a fer servir totes les possibilitats que ofereix. Potser he anat reduint el meu cercle vital -amb l'honrosa excepció de l'escriptura- a satisfer desitjos -alguns totalment surrealistes i que només contribuïen a la major honra d'altres - de propis i estranys, a costa d'allò que hauria de ser irrenunciable: la pròpia felicitat.
L'altre dia, en una mirada -acompanyada d'una frase-, vaig intuir que el final estava proper, massa proper. Bé, així serà! De fet, ja estava previst. Ja feia molt de temps que estava previst!
Mentre arriba el moment oportú, continuo amb les meves històries. Aquest cap de setmana tinc feina -malgrat no tingui massa ganes de fer-ne- i he d'acabar un encàrrec. Res de l'altre món: 15.000 caràcters amb espais inclosos. Tema: una història d'infidelitat conjugal. Res de nou sota la capa del sol! Francament, aquest tema ja l'he tractat en diverses ocasions i ja no em fa trempar. 
Són curiosos els canvis que pateix el comportament humà! Atenent a les circumstàncies de la vida, a les pors, a les conveniències i a les inconveniències, els humans tenen canvis sobtats de relació amb el seu proïsme. El més curiós, trist, lamentable i, alhora, grotesc, és que la mateixa por -ja sigui al mal físic, a caure en desgràcia, etc.- els fa exhibir una sinceritat del tot inhabitual. Què patètic tot plegat!!!
Aquesta nit sortiré a prendre alguna copa. Necessito inspirar-me per escriure nous relats. Aniré a L'Endroit, lloc en el qual vaig conèixer les puber-lolites. Em consta -a vegades ens trobem i xarrem-, que ara tenen noviets de la seva edat. Bé, ben fet noies! Va ser una passada mentre va durar, això sí. Un plaer -en tota l'extensió del significat de la paraula-, diria jo!!! Les meves fonts d'inspiració sempre han sorgit de la vida. Feu un exercici: durant el dia, aneu apuntant -de forma molt esquemàtica- frases, situacions, actituds, etc. A la nit, mireu si teniu prou elements per crear una història -sense seguir cap ordre real ni cronològic- i escriviu un esbós de relat. Posteriorment, aneu emplenant els espais buits amb la vostra imaginació i creativitat. Us meravellareu de com n'és de rica l'activitat humana en moments extraordinaris que poden formar part d'una història.
Marxo. Vaig a preparar-me per sortir!
Una cançoneta de regal! Vinga, va..... una altra!!!

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per l'exercici. El posaré en pràctica a veure què...
    Petons!

    ResponElimina
  2. Hola Rachel, guapa!
    Primer de tot, benvinguda!
    L'exercici? Bé, suposo que tots tenim el nostre "mètode". Tots són vàlids, però aquest és el que em funciona a mi.
    Un petó molt fort (per cert, tens uns ull preciosos, almenys l'esquerre...)!

    ResponElimina