diumenge, 25 de març del 2012

MÉS MANUALITATS I UN PENSAMENT

Després de llevar-me, prendre un cafè -els meus cafès són long size (6 tasses)-, una vegada llegits aquests libels -totalment subvencionats i veu dels seus amos- que s'autoproclamen diaris independents i un cop seguit el protocol higiènic de cada matí -afaitada (avui amb navalla clàssica, de barber) i potent dutxa-, he decidit netejar i recarregar de tinta la ploma. 
Són aquells moments que permeten fer i pensar en una altra cosa.  Pensava -i apostava amb mi mateix- si avui el PP serà capaç de completar -bé, gairebé- el puzle. No és un desig interessat, només pretenc que avui esdevingui un dels símbols democràtics més evidents i saludables: l'alternança en el poder. Passar 30 anys consecutius en el poder -com el PSOE a Andalusia- crea vicis i costums més pròxims a la prebenda del senyor del cortijo -com em recorda a Los santos inocentes!- que a l'autoritat i govern basats en el propi exercici democràtic de l'Administració. 
També pensava en la setmana d'espera que tinc pel davant fins que es consumi un nou despropòsit -que aquesta vegada no quedara impune- i en la que he de mantenir un fair play, o posat impertèrrit -cosa difícil en mi-, propi d'aquell Sant que, durant el seu turment -ficat en oli bullent- demanà al seu torturador i botxí si podia augmentar la temperatura una mica més, atès que aquell matí feia fred. 
Doncs això, fins passada una setmana -fins que s'hagi consumat la boutade i ja no hi hagi marxa enrere- ni fred ni calor, zero graus! Mentre, a gaudir de tot plegat, dels moments grotescs i de la capacitat de caure en el despropòsit que tant profusament demostren aquestes llumeneres de personatges -jo en diria indigents intel·lectuals- que rodegen les meves històries. Pel plàning que tinc, pot ser una setmana molt divertida (sobretot si saps donar aquella passa enrere -en el moment just, ni abans ni després- que et posiciona al marge de qualsevol responsabilitat). Segons què i qui, no mereix cap tipus de complicitat.
Quan he acabat de fer-me aquesta imatge mental -digne del cambrot dels germans Marx-, m'he tret els guants de làtex -quan neteges i recarregues la ploma, corres el risc d'acabar amb els dits bruts-, he tapat el tinter, he eixugat les restes de tinta de la ploma i, davant del mirall, he somrigut de satisfacció, sabedor que l'espectacle previst pot ser impressionant.
Ara vermut i després dinar. Una bona migdiada... i pensar que, tot plegat, un o altre enterrarà l'últim. També cal demanar que l'últim que marxi de la Fireta dels ineptes, que apagui la llum.
Al vespre, segons com m'aixequi de la migdiada, més... Molt més!

7 comentaris:

  1. Quina ploma més meravellosa,
    em recorda una altra...casualitats?
    Si no existeixen les casualitats!

    Em quedo amb "Segons què i qui, no mereix cap tipus de complicitat".

    Bona migdiada amic!
    Bessets

    ResponElimina
  2. Hola guapa!
    La majoria de vegades escric amb aquesta ploma -cada vegada menys i més amb l'ordinador- que tinc des de fa més de vint anys. Casualitat? Doncs n'han fabricat moltes. Jo no ho elevaria a la categoria de casualitat. Hi ha massa probabilitats de coincidència.
    Ella, acompanyada de la Moleskine de torn, m'ha acompanyat per mig món. Ha arribat un moment en el que ja s'ha convertit una mica en part de mi. Jo no entendria escriure a mà sense ella.
    La frase és meva -vaja, no està copiada d'enlloc- i és el que en penso.
    Un besset molt fort!

    ResponElimina
  3. Fixa't! em recorda una altra, no vista físicament, però si descrita amb molt de detall, i ja saps ... la imaginació fa la resta ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapetona!
      Ho sento, m'he perdut. Imaginació en tenim els dos, però la descripció és meva o teva?
      Vinga, una pista!!!!
      Un besset

      Elimina
  4. La visualització de la ploma descrita per algú és obra de la meva imaginació, si és la teva o no, seria coincidència, casualitat?
    Jo, repeteixo, no crec en les casualitats.

    Més bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Sa Lluna... jo tampoc crec en les casualitats. Tot té un perquè i com i quan.
      Uns bessets (molts, molts)

      Elimina