diumenge, 18 de març del 2012

TOT BÉ!

Ara torno d'un dinar que ha esdevingut un berenar, sopar i festival posterior. Això passa quan ens ajuntem els amics -els que no s'arronsen, els que donarien la vida per mi (com jo per ells)- a gaudir d'una estona de mútua companyia. Normalment, no és fàcil reunir-los: la majoria treballen lluny i costa molt que coincideixin aquí. La Niki, el Ronin, el Lupus i jo formem aquest quartet meravellós en el que, en moltes ocasions, no cal parlar per dir-nos les coses. Una simple mirada és suficient per entendre'ns. Ara ja saben què n'espero d'ells i jo ja sé què puc esperar-ne. Quina gran sort comptar amb gent com aquesta! Per molts anys que passin, sempre estaran allà, impertèrrits, esperant el moment just! Semper fidelis, amics!
Aquestes trobades són revivificants i treuen a la superfície tot allò pel que val la pena lluitar. A vegades són petites coses i d'altres són grans objectius. Ambdós tenen una característica comú: són moralment irreprobables i tendeixen a l'autoprotecció del quartet.
Finalment, la Niki i jo hem acabat junts, com periòdicament passa, sense continuïtat però amb intensitat, sabedors de que no pot ser d'una altra manera i, malgrat tot, amb la mateixa passió del primer dia, ara ja fa anys! Un error? No, només una petita llicència que es pot permetre algú que va iniciar un camí paral·lel fa temps. A vegades penso que el vaig iniciar per poder-me permetre aquesta llicència...
Estic cansat i -malgrat sé que no dormiré massa- em ficaré al sobre, a descansar una miqueta. D'aquí unes hores, més i -amb una mica de sort-, millor! Us deixo un regalet i un altre regalet.

"A veces llega un momento en el que te haces viejo derrepente, 
sin arrugas en la frente, pero con ganas de morir. 
Paseando por las tardes, todo tiene igual color, 
siento que algo echo en falta, no sé si sera el amor.
Me despierto por las noches entre larga confusion, 
esta melancolia esta acabando conmigo, 
siento que me vuelo loco y me sumerjo en el alcohol.
Las estrellas por la noche han perdido su esplendor."

4 comentaris:

  1. psssssssssssssssssssssssssss
    avui cal passar sense fer soroll.
    Descansa amic, és diumenge.

    Un besset suau, d´aquells que
    no desperten.

    ResponElimina
  2. Enhorabona per gaudir de les petites grans coses i de donar-te permís per aturar-te en algun punt del teu camí per explorar d'altres.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna,
    que vagi bé el viatge! Gràcies per no fer soroll! Amb poques hores de son en tinc prou.
    Un besset intens i, alhora, delicat!

    ResponElimina
  4. Hola Ona, benvinguda a aquest raconet!
    De tant en tant, hem de fer una "parada i fonda", respirar profundament, obrir la nostra ment i els nostres sentits i decidir si, en el camí que estem ara, trobem allò que volíem o necessitem provar nous camins. Caminar per un camí sense voler-ho és de les coses més tristes i frustrants del món.
    Un petó molt, molt, molt fort!!!!!!

    ResponElimina