TRUCADES I MANUALITATS

Una de les meves passions del dissabte a la tarda -si no tinc cap compromís o cita o....- és, deixant-me caure en els braços de Morfeu, fer una migdiada i descansar una mica -ja no físicament, sinó mentalment- de la pressió -bé, jo no ho diria exactament així. Potser la paraula és estupefacció- de la resta de la setmana. 

Quan millor estàs, en aquell punt de semi-inconsciència només comparable a l'orgasme... truquen! Agafo el telèfon -mig adormit, però emprenyat com una mona- i res, ni una paraula. Al cap d'uns segons, un to de trucada fa l'efecte que jo estigui trucant a algú -cosa totalment falsa- i de sobte, algú -amb accent sud-americà- agafa la meva pretesa trucada: "Buenas tardes, le llamo de XXXXX y le quiero ofrecer la mejor de nuestras ofertas..." Arribat aquest moment, per una mínima educació, deixo anar la meva frase favorita: "Miri, fa una setmana no m'interessava, ahir tampoc i avui menys. Demà tampoc m'interessarà i passat encara menys. No perdi el temps i truqui a algú que pugui estar interessat en la seva oferta." Acte seguit, penjo. Algunes vegades, quan el meu interlocutor -creient-se el millor comercial del món- decideix replicar-me i atès que jo ja estic despert i emprenyat, començo a fer-li preguntes, a mostrar-me pretesament interessat pel seu producte i a fer-li perdre el temps, per finalment dir-li que no m'interessa. No passa res, la trucada la paguen ells i a mi ja fa estona que m'han fet un desgraciat!

Avui he arreglat el terrat (primera part) i he arrencat les rajoles trencades. Les he substituït i demà tocarà donar una capa d'impermeabilitzant (segona part). Ha fet solet i, fins i tot, suava mentre feia la reparació. Ara entraré en aquella etapa en la que sacrifico l'escriptura -en les seves diverses vessants- per incrementar la meva activitat a l'exterior. No vol dir que deixi d'escriure -sobretot al bloc- fent cinc cèntims de que em passa pel cap i donant mostres de fragments d'històries que, en aquell moment, estigui preparant.

D'aquí a un temps començaran les nits de calor, dormint sota la prunera, escrivint a la llum de la lluna, inspirant-me en la seva cara pigada -marcada per la verola, com deia una amiga meva- i relativitzant els revolts de la vida. 

Cada dia se'm fa més difícil intentar racionalitzar segons quines coses. Potser és que no cal racionalitzar-les? Potser és que intentar racionalitzar-les en un entorn irracional és impossible? No ho sé, però ara estic fent una cosa que no havia fet mai: deixar aquestes coses de banda -obviar-les i deixar-les com una rara avis, totalment aliena, en la meva vida- i no encaparrar-me en voler trobar-hi aquesta racionalitat.

Avui recomano un llibre del que ja vaig fer esment en aquest bloc: Stultifera Navis. Si teniu problemes en aconseguir-lo, feu-me un correu (infernal.posesion@gmail.com) i us el trametré. És molt bo i més si tenim en compte quan va ser escrit. Bé, prefereixo que vosaltres mateixos el gaudiu. Sembla ser que d'idiotes i d'ineptes sempre n'hi ha hagut.

Avui el regalet és especial: sempre m'ha encantat aquesta cançó. D'altra banda, avui la torna és doble i no és poca cosa.