Després d'una nit boja -cansat prèviament pel festival amb una nova amigueta que vaig conèixer el divendres a la nit- i també cinèfila (puber-lolites amb parada per veure "Dragon Rapide"), observo com l'amic Dimitri ha tornat a entrar al bloc des de Moscou. Sempre és una satisfacció veure com els autèntics amics encara et segueixen i que podré comptar amb ells quan arribi el moment.
Ahir vaig escriure un parell de posts que he deixar com a esborranys (no, no és que em prengués un dia sabàtic, malgrat estava esgotat). Parlen del que -inexorable i malauradament- ha de passar. Ara no és el moment de publicar-los, he de ser prudent i esperar a que ja no hi pugui haver marxa enrere, a haver arribat al punt de "no retorn".
Quan vas a la guerra i, passat el temps, comproves en diverses ocasions que la capacitat resolutiva dels teus aliats no és de confiança (nul·la), s'han de buscar altres aliats. Moltes vegades, aquests nous aliats els has de trobar entre aquells que, en un principi, formaven part de l'enemic. Un canvi d'interessos, trobar objectius comuns i una capacitat resolutiva demostrada, fan que sigui interessant sondejar noves aliances i establir ponts de diàleg amb altres. Hi ha aliats amb els que no pots anar ni a la cantonada i que sempre es queden a mig camí. Mai tenen el valor suficient per arribar al final, de fet, en ocasions ni comencen. Són d'aquells que només serveixen per lluir el "palmito" i dir a tot "si senyor".
Avui és diumenge i, com tots els diumenges, toca fer una mica de resum setmanal. Res, com sempre. Només un raig de llum en una immensitat d'ombres. Només el dimarts -amb una trobada amb amics del passat- vaig veure allò que tant enyoro: decisió, caràcter, idees clares, mantenir el rumb passi el que passi... i tot el que significa saber què, com i quan es vol. Continuaré buscant... però potser en altres llocs, en altres interlocutors, en altres bàndols.
També ha començat la temporada de "bricomania". Ja fa bon temps i s'ha d'arranjar tot allò que ha malmès el mal temps de l'hivern. Tornen les tardes d'estones pintant, canviant coses, fent aquelles coses que he pensat durant aquests mesos hivernals d'inactivitat. No us podeu imaginar quantes històries -que després es converteixen en relats- m'han vingut al cap mentre estava estic fent tasques manuals!
Bé, vaig a fer un vermut, previ al dinar, amb un parell d'amigues. Segons com vagin les coses, potser passarem directament als postres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada