CANVIS PODEROSOS

No, no us penseu que m'ha agafat el Síndrome del Capità Enciam i em passo el dia dient allò de "Els petits canvis són poderosos". Només vull fer evident un canvi que es produirà en mi mateix -no, no em transformaré ni em faré un canvi de sexe- i que afectarà a la temàtica d'aquest bloc. Darrerament s'havia convertit en un bloc monotemàtic i crec que és hora de diversificar. 

Potser m'havia encaparrat en una banda molt estreta de la meva vida i això també afectava als relats que escric fora d'aquest bloc. Vull intentar canviar aquesta dinàmica. Crec que la vida és d'ampli espectre i aquest post també ho ha de ser. Comencem, doncs.

Aquesta matinada passada he tingut el privilegi d'estar fins a les tantes parlant amb una persona (Ulls tendres o Veu dolça, com l'anomenarien els indis americans) que m'ha deixat força impressionat. Ja fa dies que parlem però mai no havíem aprofundit tant en les nostres confidències. Només puc dir que ha sigut molt gratificant.

Aquest matí ha sigut un drama per llevar-me i baixar de la muntanya a allò que en diuen "Civilització". Avui tenia festa i he fet el ritual mensual (metge, banc, etc) entre correu i correu, entre trucada i trucada. Fins el migdia ha sigut un autèntic frenesí, però moltes coses han quedat definitivament contrastades i m'he pogut reafirmar en la meva opinió sobre moltes coses.

Un dinar lleuger i una bona migdiada han acabat de recarregar-me les piles i m'han donat la força i subtilesa suficient com per mantenir -aquesta tarda- una conversa d'una hora i mitja amb una persona amb la que mai ningú diria que pogués existir un feeling tan accentuat i una manera de veure la vida tan similar. Ja se sap, "Res és el que sembla i res sembla el que és". Crec que podem establir una relació prou profitosa per ambdues parts. He quedat gratament sorprès d'aquesta conversa i crec que serà bo aprofundir en aquesta relació.

Fa una estona un amic em deia "Ets un gran Cabró". Sí amic, ho sóc. Algun problema? I el que riurem? Pet sort, la vida és canviant i ens ofereix l'oportunitat -entre una gran mediocritat- de tenir moments brillants i excepcionals. Fitxa't amic en el "moment brillant" de l'alcalde Hereu fent el paper de "Jo passava per allí". Això sí que és un gran actor!!! Jo només sóc un humil "maker" que intenta sortir-se'n del pas tan bé com pot, només això.

Penso en una conversa concreta, en una fotografia concreta i retinc a la meva retina una mirada concreta. Una mirada clara i neta, sabedora del que vol i del que espera. Només aquesta imatge ja em motiva per continuar endavant i mirar-m'ho tot plegat d'una altra manera (malgrat els deures).

Estic francament cansat. Massa coses per un sol dia! Després, potser, més...