COSES DE MIG MATÍ

Aquesta nit he tornat als braços de les puber-lolites. Em mataran, n'estic segur!!! Si em queda algun consol és que no concebo cap manera més plaent de morir. Tot plegat, què més puc demanar? Quan he tornat a casa no tenia ni ganes de fer la crònica d'aquesta nit boja i viscuda com m'agrada viure la vida: intensament. 

Ahir al vespre, les puber-lolites em van donar una informació que no he pogut contrastar i que, per tant, poso en quarantena: La Sandra Barneda i la Tània Sàrrias estan casades (entre elles)!!!  He entrat en una pàgina especialitzada en TV i també parlen d'aquesta relació. Mireu, no sé si creure-m'ho o no. De fet, la vida sentimental d'ambdues m'importa ben poc, però aquestes dues dones em resulten d'un atractiu irresistible. El que també puc dir és que les considero dues bones professionals. Les he seguides a les dues a TV3 i ara estic força content que hagin trobat ubicació en dues cadenes d'àmbit estatal. No entenc com TV3 sempre deixa marxar els seus icones més significats (Mònica Lòpez, Francino, la Barceló, etc., etc.). Entenc que, com a professionals, intentin buscar altres reptes, però crec que TV3 hauria de mantenir aquells professionals que han demostrat un feeling especial amb l'audiència. Bé, ells sabran el què fan...

Avui, esgotat i esperant acabar el cap de setmana, escolto música de fa anys, però que encara m'encanta. És el que té la bona música, que mai passa. Avui no vull música estrident o maquinorra. Avui toca música suau i evocadora d'altres temps, d'altres espais, altres relacions, d'altres amors i desamors. 

La vida és complicada -com ho serà la propera setmana- però hem d'afrontar-la tal com ve, amb tranquil·litat i amb calma. Davant de situacions difícils, només podem contraatacar i intentar treure el millor de nosaltres mateixos. Dimarts pot ser un dia clau. Tinc diversos compromisos ineludibles i que marcaran un abans i un després a la meva vida i a la d'altres. Si bé al matí tinc un "acte formal" -del que poca cosa espero-, a la tarda tinc una reunió de vells amics de la que espero molt. Esperar ja s'ha acabat!! Ja n'hi ha prou d'anar a remolc. Ara prenc la iniciativa -indirectament- i seré jo qui decideixi com es succeiran els esdeveniments. El temps ha passat i totes les coses necessiten un "impuls" que desencalli les situacions. Només conec una manera de "matar" definitivament segons quins temes. Eternitzar les coses no és bona idea i sembla ser que no tindré altre remei que sacsejar el sac.

De moment, ho deixo. Estic esgotat de tant "esforç" amb les puber-lolites. Espero dinar d'hora i fer una potent migdiada. Després ja repassaré tot el que necessito per fer que la propera setmana sigui el principi del final de tot plegat....