Ahir a la nit em va trucar la Nikita des de Mauritània. Aquesta dona no para! Ja fa mesos que corre, treballant, per l'Àfrica i sembla ser que ha trobat l'encant d'aquell meravellós continent. Té abandonat el seu bloc -cosa que li vaig retreure- i també ens té abandonats als amics. Malgrat algunes anades i vingudes puntuals, ja fa temps que no podem gaudir de la mútua companyia.
Recordo quan va escriure aquella història d'ella i el Sandro, i ahir vaig aprofitar per tal de dir-li que pensava fer una nova versió d'aquella història. Una versió més ajustada a la realitat (penso) i vista des dels ulls del Sandro i amb la percepció que tenia ell en aquells anys d'aquella situació. Potser més endavant també us explicaré com vaig conèixer el Ronin i el Lupus.
En tot cas, enceto una nova sèrie d'històries -viscudes amb la passió dels anys joves- que espero us agradin. Entendreu que oculti, dissimuli o canvii alguna cosa. No, no vull explicar una història irreal. Us explicaré una història molt real a la que només hi treure dades que, d'altra banda, tampoc servirien per enriquir la trama argumental. Us parlaré de com ens vàrem conèixer la Nikita i jo, de com va patir amb mi i de com vàrem mantenir una relació durant anys -que encara mantenim esporàdicament- en un entorn de franca amistat... i alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada