SILENCI VOLUNTARI (O NO)

Fa dos dies que no escric. Res de res, ni una sola ratlla, ni un mot. Dimecres vaig arribar tard a casa i només en venia de gust escriure d'un tema del que no en tenia ganes i que em van dir que no era de l'agrad d'una altra persona. D'acord. Respecto aquesta opinió i em vaig reprimir.

Ahir estava força cansat i tenia altres coses a fer. No sempre podem fer allò que ens ve de gust i ahir va ser una d'aquestes ocasions. Estic en una època en la que la feina s'acumula d'una manera força perillosa i no vull desatendre les coses importants. Coses d'una cosa que en diuen "Responsabilitat".

Avui ha estat un dia estrany, amb coses estranyes, reaccions estranyes -esperades, això sí- i amb una nova mostra del que no s'ha de fer. Quina punyetera mania de ficar-se on no et demanen!!! He arribat a la conclusió que els "indigents intel·lectuals" proliferen més del que seria aconsellable. També proliferen aquells que estarien més macos callats i dedicant-se a les seves coses. No ho sé, potser és una qüestió d'inseguretat, d'insatisfacció (sexual o no), d'esperances frustrades, d'anhels inabastables o de -diguem-ho clar- ser uns autèntics anormals.

Per sort, avui ja és divendres i dos dies de festa -ja sabeu, tres són vici o luxúria- m'esperen per a gaudir-los fent bricolatge intensiu. També em llegiré un llibre que m'han passat sobre "L'art del Bonsai". Valdria més que l'hagués començat a llegir aquest matí -total, pel que s'ha de sentir- i a hores d'ara ja seria un expert en bonsais. 

El pobre arbre en miniatura que em van regalar fa unes setmanes comença a estirar-se i he de fer-li una poda en condicions, so pena de tenir un arbre monstruós que em desallotgi del despatx. He fullejat una mica aquest manual sobre bonsais i veig que hi ha una pila de tècniques. El que és ben cert, és que els de les fotografies són espectaculars. 

Bé, potser més tard continuaré amb la història de la Nikita. Ara vaig a continuar llegint sobre el meravellós món del bonsais....