dilluns, 24 de maig del 2010

PLAER CONVERTIT EN VICI.

Tres dies seguits de festa signifiquen un calvari. No tenir activitat és una autèntica tortura. Fent un símil, podríem dir que aquesta situació és aquella en la que el plaer (un parell de dies de festa) es converteix en vici i luxúria (tres o més dies de festa).
Ja estic esperant a tornar a l'activitat normal -frenètica i absorbent- que em proporciona grans plaers i una mica de sadomasoquisme dosificat. També em proporciona lamentables espectacles però, a hores d'ara, ja n'estic immunitzat i només em provoquen hilaritat. No m'hi sé acostumar a aquesta inactivitat gratuïta i estèril. 
Continuaré amb el relat de la Nikita, que es veu que provoca reaccions diverses. De fet, tampoc és que m'obsessioni quin tipus de reaccions provoca. Només és un relat de la vida d'uns personatges que fan coses que van més enllà de viure una vida normal i estereotipada. 
Fa uns dies vaig tenir una conversa amb una persona. Aquesta conversa va concloure amb aquesta frase, que m'agrada utilitzar: "Res és el que sembla i res sembla el que és". Doncs per aquest camí van les coses. Res és totalment real ni totalment fals. Quan s'escriu, s'han de barrejar elements reals amb elements ficticis (si no és que volem fer un relat completament fantàstic, és clar). 
Caminar sobre aquella línia que separa la realitat de la ficció és el que dóna als relats un punt de credulitat i és el que fa reflexionar al lector. El lector ha de posar-se en la pell dels personatges i pensar que a ell li pot passar el que els passa als personatges. Es feina de l'escriptor fer que el lector visqui les alegries, les angoixes i les aventures dels personatges com a pròpies. Aquesta identificació lector-personatge és el que fa atractius els relats. Aquest misteri, que no ens deixa discriminar el món real de la ficció, és el que aconsegueix aquesta identificació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada