dilluns, 10 de maig del 2010

DIA LLARG I PROFITÓS

Bé, el vermut ha sigut llarg. De fet, ha durat fins fa una estona (amb una pausa). Aquestes dues amigues amb les que havia quedat m'han regalat un bonsai. No entenc el regal, francament, però els estic agraït. Fa anys que ens coneixem i ara feia temps que no ens vèiem. Resulta que, quan m'he presentat al lloc on havíem quedat, veig que m'han portat aquesta planta que sé que només em portarà feina. No n'he tingut mai cap de bonsai i no tinc ni idea de com es cuiden. N'hauré d'aprendre, és clar!!!
Després del vermut, he retornat a casa, he deixat el bonsai i he dinat. En principi, la nostra trobada havia d'acabar aquí però, a mitja tarda, m'han trucat i hem quedat per anar a prendre una copa. Jo ja sé què passa quan aquestes dues -i jo mateix- diuen "una copa". Això vol dir "festa fins que el cos aguanti". Així ha sigut. Ho sento, la carn és dèbil. Puc dir que el cap de setmana ha sigut genial: divendres, la noia que vaig conèixer; dissabte, les puber-lolites; avui, aquestes dues. 
Divendres al capvespre, abans de sortir de festa, un amic em deia alguna cosa sobre un discurs i sobre el cansament. Sí, tenies raó amic. Et faré cas. També faré el que et vaig comentar. Crec que serà força divertit. Hem de riure molt, amic. Riure és un dels exercicis més saludables que hi ha. Ja n'hi ha prou de posar-se pedres al fetge per coses que no s'ho mereixen. Estic a l'espera d'un "moviment" tàctic i estratègic. Sé que algú estarà encantat de propiciar que es produeixi aquest encontre. Ha de ser casual, com si no estigués planificat. 
Encaro aquesta nova setmana amb diversos mals de cap: he de pintar, canviar un parell de coses al jardí i, per sobre de totes les coses, assabentar-me de què he de fer amb aquesta meravella d'arbre minúscul però misteriós que és el bonsai. Ja us aniré explicant com em va. El que sí que us puc dir és que, quan el mires, té una harmonia natural que et deixa embadalit. Fins i tot em fa por tocar-lo, no sigui que trenqui aquesta perfecció.
Em queden pocs minuts per tal de preparar-me per la lluita diària. Ho deixo aquí. Qui sàpiga alguna cosa sobre bonsais, que m'ho digui.  

6 comentaris:

  1. Quan t'has de trobar amb algú que fa anys que no veus, i quan dic anys dic molts anys (30 anys), què es pot fer? Com ha de ser la trobada?

    Jo no sóc partidària d'anar a un bar i prendre quelcom, tampoc no sóc pàraldora ni extrovertida i encara que ho fos sempre hi ha secrets que no pronuncies. N0 sé pas si olorar, només, és idoni. Ja saps, com les composicions musicals que només s'oloren...

    T'ho pregunto a tu perquè et veig fascinat per trobar-te amb amics i amigues del passat.

    Però i quan fa uns 30 anys o més que no veus alguns amics? Llavors quin és elmarc idoni:

    -aixopluc
    -incendi
    -batalla


    -batalla
    -aixopluc
    -incendi

    -incendi
    -batalla
    -aixopluc

    S'ha d'anar escortat? Vull dir:
    complicar un altre amic de la infantesa tipus trobada escamot?

    Com es diuen un hola i un adéu resposables? Si els de la infantesa no ho fóren?

    Com es pot controlar una emoció, si no ets actor o actriu?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Hola Anònim(a),
    tot depèn de la relació que tinguessis en el passat amb aquests amics. El pas del temps ens recorda els "instints bàsics" de les relacions. Les bones relacions es mantenen i les males relacions s'accentuen.
    Crec que un primer moment de prudència, a l'espera de com reaccionen ells, és aconsellable.
    No crec que a tu et calguin "escortes" ni "escamots".

    Un petó molt fort.

    ResponElimina
  3. "Les bones relacions es mantenen
    i les males relacions s'accentuen."
    (L'Exorcista)


    Això vol dir que en cap dels cassos no hi haurà cap obstacle?
    O que em complicaré la vida, encara més?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!


    "Crec que un primer moment de prudència,
    a l'espera de com reaccionen ells, és aconsellable."
    (L'Exorcista)

    Però com arriba aquest moment de prudència, i com arribar al moment de prudència?
    Per què no n'hi ha prou amb les paraules escrites?
    Quin tema s'escull quan saps que sobretot seràs observada
    i analitzada genèticament:
    a.- els colors dels núvols...
    b.- les planxes de surf...
    c.- el vaticà i el clero...
    d.- els fills...
    e.- economia...
    f.- el passat...
    g.- viatges...
    h.- les làpides...

    Si no pots aguantar el riure et poden prendre per una imbècil?
    Cal obrir temes encara que no et vingui de gust?
    Què fas amb les mans?
    He de dir que sí al lloc, encara que sigui un bar de tapes?
    I quedaré com una idiOTA rematada si no bec alcohol i cap refresc em ve de gust?
    Què és millor que demani: un got de llet fresca o un got d'aigua fresa?
    Quedaré molt malament si bec aigua només? I si bec llet quedaré massa infantil?

    Ara anem per la distribució del lloc a la taula:

    L'un davant de l'altre,
    l'un al costat de l'altre i a molta distància?
    A poca distància? Mirada perduda en l'infinit?
    Oh, el tema de la mirada és molt dur!
    I què faig amb la meva ment? La conec molt bé i sé
    que no pararà... I quan vingui l'apartat de temps lliure
    i pregunti què fas en teu temps lliure? Què li dic?
    Si li dic tot el què faig, llavors encara m'observarà més
    i es pensarà que no estic del tot bé...
    Tu que ets un home expert en trobades, digues: QUÈ FAIG!!!!!!!!!
    És bona idea fer una ruta pels cementiris de Barcelona?
    D'aquesta manera ens estalviem el bar de tapes. O potser es
    pensarà que sóc una inqui dels cementiris?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!


    "No crec que a tu et calguin "escortes" ni "escamots". "
    (L'Exorcista)

    Per què no? Potser és millor un bon escamot i així
    sempre es passa més desapercebuda, no creus?
    Quedar-se en un racó i deixar que els altres enraonin i facin...
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Estàs dormint?

    Coi, que necessito ajuda!
    Desperta i digues....

    Porfa...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. Escolta,

    Què faig en la primera salutació:

    a.- abraçada...
    b.- abraçada i dos petons...
    c.- un hola ras i curt i curt i ras.
    d.- s'ajupirà o m'hauré d'enfilar de puntetes?

    QuÈ? QUÈ? QUÈ? QUÈ?....

    Sí ja ho sé que semblo una imbècil rematada, però és molt dur tot plegat...

    Posa't en el meu lloc...

    I si ens trobem de nit? Això
    és pitjor o és millor?
    El problema és que els homes de nit tenen ganes de sopar i jo no.

    Els bars, els restaurants i qualsevol lloc massa social em fan sentir malament... (em sento atrapada i sense escapatòria) i reacciono fent ximpleries, i a la
    meva edat no queda bé fer ximpleries i jugar. Recorda que sóc una dona adulta i madura!

    Què faig? Com el convenço per seguir, però per escrit i prou?

    Tu què faries i què li diries?
    I si vol una foto meva? Ahhhgggg!
    Jo no em faig fotos!

    Estic desolada...

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  6. Escolta de nou:

    No podem quedar a la platja perquè queda com massa romàntic i jo no sóc romàntica, atès que si vaig a la platja no és pas per passejar-la i fer cara de mig poeta idiotitzat, sinó que per jugar (i a la seva edat no crec pas que tingui ganes de jugar).


    Espero les teves respostes d'home expert en aquests afers...Mai no m'hagués imaginat que necessitaria l'experiència i la confi d'un desconegut com tu. Ja t'has tornat com "l'amic/l'amiga" que t'escolta i que et dona bons consells quan la teva vida travessa situacions ESPECIALS...

    En fi, Pilarí, ja em diràs quelcom.

    Un petó al front!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina