La vida és una successió de passos, uns de curts i uns altres de llargs. Aquests passos queden marcats en la nostra platja del subconscient i esdevenen records. Quan retornem a fer el camí, moltes vegades el fem a salts per tal de no recordar alguns dels passos.
Darrerament, de forma voluntària, recorro novament el camí i no vull saltar -faig inclús les passes més petites- per tal de recordar tots els moments, de forma detallada.
Oblidar per oblidar no és bo. Fer com si no hagués passat no serveix de res. Les coses passen i hem d'afrontar-les amb serenitat i amb la voluntat d'aprendre'n algun tipus de lliçó o d'ensenyança.
Val, fins aquí la filosofada. Ara anem a allò que interessa: he fet els deures. Els he fet i han estat plaents, magnífics, excitants... M'han encantat! Jugar? Si, m'encanta jugar. Sóc un jugador nat. M'encanta el joc, el donar la volta sinuosament, l'acaronament, el ball sublim i la dansa embriagadora. Saber que la parella de ball està disposada a ballar fins que surti el sol i que ho fa sense escoltar la música, d'una manera instintiva, inclús en el més absolut dels silencis, absorts de qualsevol element que pertorbi el moment excels de la conjunció màxima dels dos ballarins.
Ballem? Sí, ballem. Ara és el que em resulta més plaent, el que em ve més de gust. Juguem? Sí, fem-ho. Ara estic en un moment òptim per fer-ho. Dubtes? Molts i diversos, però no penso parar-me en els dubtes i deixar que em dominin. Jo domino -aclareixo- els dubtes, no ells a mi. No penso coartar la meva voluntat de donar un pas endavant pels dubtes i per la sensació d'inseguretat.
No espero que tothom pensi igual, tots som diferents i en això rau la meravellosa singularitat de cadascun dels éssers humans. Només demano que ningú intenti que deixi de ser com sóc. Tampoc jo demano a ningú que deixi de ser com és. Les persones són com són i no hem de pretendre canviar-les -bé, excepte aquelles que fan mal o es fan mal- hem d'acceptar-les com són i intentar "machihembrar-nos" tan bé com puguem.
Ho deixo, avui potser el post no és massa comprensible, però jo ja m'entenc... i potser algun altre ballarí(na) o jugador(a) també.
M'ha encantat!
ResponEliminaTotalment d'acord.
Tornaré!
Apa doncs, tira els daus.. de oca a oca... Inseguretat, dubtes? venga ya, no t'ho creus ni tu...
ResponEliminaBona nit.
ResponEliminaSigues benvinguda Filadora. Sempre és un plaer tenir nous visitants (i més si els agrada el que escrius9.
Anònim: Tots tenim dubtes. Dir el contrari es mentir-se a un mateix. El més important no és tenir dubtes, el que és realment important és no fer que et dominin i que condicionin la teva vida.
(Per cert, m'ha sortit un trio. Jo sóc més de pòquer).
Els dubtes però a vegades van be. Ajuden a reflexionar. Poker, no se pas jo jugar a poker, i si vosté és de trios com deixa ben palés als seus posts.
ResponEliminaSi, els dubtes van bé fins que comencen a limitar-nos. Reflexionar? Bé, però hi ha sentiments que no són reflexius ni racionals, en aquestes característiques rau la seva màgia.
ResponEliminaUna abraçada