dijous, 20 de maig del 2010

LECTURES MIMÈTIQUES

Aquests dies estic llegint un llibre del Mario Conde que es diu "Memorias de un preso". M'ha enganxat i crec que és per aquell mimetisme que traspua. Qui no s'ha sentit alguna vegada com si estigués tancat injustament al castell d'If, com el comte de Montecristo? Bé, potser tampoc són tants, però sí que és un sentiment força curiós.
Resulta que -mirant l'hemeroteca de diaris de l'època he lligat caps- les enveges, les lluites de poder i la mala llet és el que van fer que aquest senyor acabés a la presó. No dic que no cometés delictes -es veu que el que per a ell va ser considerat delicte, era pràctica habitual en altres bancs-, però sí que va cometre l'error de fer-se veure massa. Va fer ostentació del poder que tenia i això li van fer pagar. 
De la simple lectura del llibre us podria dir que és amè, fàcil de llegir i que té un punt d'humanitat que el fa entenedor i entendridor. No espereu trobar una disculpa per part d'aquest senyor. Jo crec que l'ha escrit d'una manera objectiva -una mica de subjectivitat és inevitable- i que s'allunya de la pretensió de pura venjança. Crec que només dóna llum a un afer que va estar envoltat de molts dubtes i de moltes actuacions estranyes. Us recomano aquest llibre.
D'altra banda, estic dedicant més hores a la lectura que a l'escriptura. Són ratxes, temporades. De cara al bon temps, sempre és més propici llegir que escriure. Segurament, a partir de la propera setmana -concretament del dimecres- tindré més temps per llegir, escriure i fer el que em passi pels c.... Ja ha arribat el bon temps i el penso explotar al màxim. Aquesta és una bona època per deixar les preocupacions alienes de banda i dedicar-se a ser un bon vivant.
Aquest darrers dies tinc una activitat frenètica -m'agrada tenir-la- però que s'acabarà. Ara començarà l'època de les caipirinyes, dels combinats de mitja tarda i de la manca de preocupacions.
Després, potser, més. Ara vaig menjar alguna cosa. Res, poc menjar, que ja he estic en plena "Operació biquini" (no m'ho crec ni jo).

2 comentaris:

  1. Saps que la foto és genial? tu també hi veus un cor??

    ResponElimina
  2. Si, és l'ombra de les ulleres projectada entre les dues planes del llibre.
    Em va agradar aquesta imatge per aquesta casualitat (o no).
    Una abraçada

    ResponElimina