DESAPARÈIXER

Decidit, vist i no vist, desaparec!!! He acabat tot el que tenia previst per aquesta tarda i he emprés el viatge al meu refugi de la muntanya. Arribaré a les 7.30 h., però passaré dos dies meravellosos. No estava previst pujar-hi però, aprofitant que el dilluns tinc el meu ritual mensual -metge, banc, etc- he decidit desaparèixer pel que pugui passar. Passo de les tenebres a la llum en dues hores.

Escric des del tren -meravelles dels portàtils i dels mòdems USB- i contemplo el paisatge moll, net i tendre. El meu equipatge és minso i imprescindible: mòbil, portàtil, unes peces de roba, un parell de llibres, la llibreta de notes i la sensació de que els propers dies hi haurà un fet prou important. No ho sé, tinc aquest pressentiment. Tampoc és que em canvii la vida, però sí que pot canviar la vida d'alguns. Si no passa, cap problema. Si passa, el cel obert i els culs apretats!

Tampoc m'oblido d'emportar-me la sensació de lleugeresa i tranquil·litat que em proporciona fer el que crec que he de fer. No tinc massa temps i el vull aprofitar. Lligar-ho tot, acabar de rematar coses inacabades, tancar el cercle. Tot plegat, tampoc tinc idea de quant de temps durarà això i no vull consumir-me esperant que s'acabi. 

Dos dies, dos dies de calma, de no pensar en res important, d'escriure compulsivament i a qualsevol hora. Sense obligacions, sense horaris, sense res que destorbi la concentració. Després arribarà el dilluns, dia d'aquelarre i de presses. Moltes tecles a tocar i pocs dits per a fer-ho! El dilluns serà una jornada maratoniana, com tots els mesos, i que no em solucionarà res. 

Ho deixo, estic a punt d'arribar al meu destí i encara he d'agafar un autobús. Res, tres quarts d'hora pel mig de la muntanya fins arribar on he d'anar. Després, a la nit, si tinc ganes de fer un altre post, ens tornarem a retrobar. Si no ens retrobem, és que estic escrivint altres textos.